• Alèxia Hampartzoumian Ramió, 25 anys es Francesa de la regió de Provança, i Catalana de l’Escala, el seu nom prové dels seus orígens d'Armènia. Publica el seu primer disc en Català i en Francès com a autora i compositora.
• Jordi Armengol (productor artístic i guitarrista de LLuis Llach) a produït el disc de l'Alèxia. Junts han gravat les cançons amb passió per a la musica i il•lusió.
Colors
Vull trobar camins al so de la vida,
Trobar el sol en cada racó,
Veure l’amor que es desperta...
Intentar, imaginar
Vull sentir el món,
Que es desplega a sota meu,
Veure el mar pintant sons i llongades
Sentir onades que toquen el meu cos
Intentar, imaginar
Don colors a la vida, la flor de la vida, camina senzillament
Don colors a la vida, desperta la vida, i no deixis mai d’avançar/ somiar
Vull trobar un redors que em protegeixi dels mals,
Un espai silenciós
On existeixi l'harmonia dels sentiments purs
Intentar, imaginar
Tinc l’esperança de trobar un nou camí, un nou destí
Vull anar lluny, trobar la força d’esperar i de lluitar
Tinc l'esperança que tu siguis el que m’ajudarà a ser tot el que desitjo
Imaginant
Sense voler
D’un cop sencer
Ens vam trobar
Els teus ulls les teves mans em van
captivar
D’un cop sencer
No sé dir no, jo no sé dir no
no podia lluitar contra aquest so
Imaginant
Una mica més
Imaginant
Un món més gran
Imaginant
Una mica més
Imaginant
Un món més gran
Temps ens caldrà i
paraules canviarem
Un milió de subjectes discutirem
Dels dos costats imaginant
Una altra vida més volant
Una altra vida més abundant
Somiant ens trobarem
A cada vegada
Més a prop
Del que volem
I ens deixarem
No sé dir no
No sé dir no en aquest moment que et trobes davant aquesta gent
una pregunta ben innocent
Vine aquí, vine amb mi
No sé dir no en els sentiments
no sé dir no en els ressentiments
no sé dir en aquest accent
que em portera fins un nou moment
No sé dir no a la força del vent
fent-me volar fins un altre oceà
No sé dir no en el sol ardent
Calenta el meu cos riguen
Aquest fet no es meu
no soc sola en aquesta veu,
si no voleu, ofendre, o entristir
nomes sigui decebre el que t’envolta
Es que sous així
No saber dir no
et porta a situacions de pel•lícula increïbles
Es divertit però al final t’hi pots perdre...
Volia dir
Anar-se’n , lluny d’aquí refugiar-se
Sentir-se viure, alliberar-se
Aquest buit magistral
M'està tornant impersonal
A cada temps una proposta
El malson impensable, l’alegria inesperada
Tot son sorpreses de la vida, i per això...
Volia dir qu’ això no és
volia dir no pot ser
quedar-se aquí sense no res
Tu, has de seguir el teu camí,
Peró jo no, no vull barreres no vull fronteres,
Que em treguin les ganes de volar…
Deixeu-me anar que m’encongeixo
No podré ser més de vosaltres
Soc diferent ? sous vosaltres ?
observant-se cadascú en el seu mon
Volia dir que això no és
volia dir no pot ser
quedar-se aquí sense no res
Acostar-te
Un vent de somnis em porta fins tu
Navegant cap a tu
Desafiant tempestes i corrents per tu
Et vull trobar en el meu destí
Sense dir res
Com una vela sense barca
Com un cel sense els estels
Com una vida sense cançó
Acostar-te,
Sense tocar-te...
Quina maltractança
Em fas passar
Acostar-te,
Sense tocar-te...
Quina maltractança
Em fas passar
Al costat de tu, sense pujar amb tu
Poder sentir vibrar
Aquest so de l’acció
Aquest so de d'intuïció
Jo puc anar més lluny, en el meu destí, en el teu camí
Acostar-te,
Sense tocar-te
Quina maltractança
Em fas passar
Acostar-te,
Sense tocar-te...
Quina maltratança
Em fas passar
Com una vela sense barca
Com un cel sense els estels
Com una vida sense cançó
Vacances de tu
M’en vull anar de tu
en vacances de tu
Allunyar- me de tu
Trobar-me jo
Sense remordiments
O altres pensaments
I han dies que no trobo la gràcia
A la nostra conversa
A la nostre distància
A la nostra arrogància
Vacances de tu
Els dies de lluna negra
Jo em nego en pena
De les llàgrimes que et puc fer caure
I...no entenc el que faig, i no entenc on vaig,
On vaig , on vaig?
M’en vull anar de tu
en vacances de tu
Allunyar- me de tu
Trobar-me jo
Sense remordiments
O altres pensaments
No veig aquest raig de llum que em vols fer veure
I no el puc seguir...
No trobo lloc en el teu núvol
Que em donaria la gràcia d’ acostar-te
Així, Allà
Tu no t'esperaves això
Així, Allà, així, allà
Vine a retrobar-me, ja canviaré, ja ho faré, ja...
Esforços per rebutjar el que som,
Atenuar el que som,
El que volem en aquest món
Unes flors esperant fer plaer
D’una sensació,
D’un olor,
D’un moment encantat,
Som milers pensant, desitjant, idealitzant
Som milers somiant, esperant...
Així, allà,...
Seiem amb la lluna i mirem el que ens envolta
Testimoni del nostre món
Volem cap allà que potser ens i trobarem, tu i jo ens i trobarem tu i jo...
No em deixis anar
Que tu no t'esperaves això
Així, allà, així, allà
No em deixis marxar
Ets per mi el que sóc per tu
No ho podem evitar
Som milers pensant, desitjant, idealitzant
Som milers somiant, esperant...
Així, allà,...
Sol daurat
Un cel roent imaginat
I un somriure oblidat
Una mostra de veritat es un regal
Vius un somriure inconsiderat
Somrius en una gran amistat
Un sol daurat, Imaginat, una amistat,
Una amistat
Les estralles del teu cel son
un misteri ben obert
un somriure bloquejat
Una espera de veritat
Ser de realitat es la teva dignitat
El teu patrimoni d’humanitat
Oblidat per un món massa obstinat
Per falta de temps, de temps per pensar.
Vine amb mi al costat i trobaràs una amistat
Oblidem els camins
Oblidem els matins
Somriu
Ets un cap nou en el meu cervell, Una il•lusió…
Ets com un somni fet despert
El teus ulls dolços m'entretenen
La teva veu m’acaricia
Les teves mans em parlen suau…
I ja no em puc...passar de tu
Ja no sabré…ser sense tu
Vine,…somriu
Canta,…riu
Ets un cap nou en el meu cervell, Una il•lusió…
Ets com un somni fet despert,
Ets com un àngel vora meu, Ets el meu savi
El professor de vida
La meva font d’inspiració
Del meu desig de passió, el meu amor
Vine,…somriu
Canta,…riu
La passió
Un sentit sintètic
Un carrer planer
Una flor de paper
Quan la passió s’en va
No trobes la raó a una altre sessió
No trobes el to de la cançó
I no estàs en el teu món rodó
Estàs submís i insubmís
Amb tot el que t’uneix
Del temps passat junts
No veig el camí amb tu
Quan la passió s’en va
No trobes la raó a una altre sessió
No trobes el to de la cançó
I no estàs en el teu món rodó
Alèxia Hampartzoumian Ramió, 25 anys es Francesa de la regió de Provança, i Catalana de l’Escala, el seu nom prové dels seus orígens d'Armènia. Publica el seu primer disc en Català i en Francès com a autora i compositora. Jordi Armengol (productor artístic i guitarrista de LLuis Llach) a produït el disc de l'Alèxia. Junts han gravat les cançons amb passió per a la musica i il•lusió.